Porta dels Apòstols

Esta porta va ser decorada pel prestigiós i reconegut escultor Damià Forment. Era l’època de finals del gòtic i principis del Renaixement, per això les escultures seran renaixentistes.

Presidix l’escena, des del timpà, la imatge del Creador, escortada pels arcàngels Miquel i Gabriel. Al mainell, la imatge de la Mare de Déu, coronada; i a les fornícules laterals, les figures dels Sants Apòstols Pere i Pau. A la llinda, entre el timpà i el mainell, els blasons de la família Borja. El conjunt és altament harmoniós, ja que suposava la fusió de dos estils que es complementaven: l’estructura era fonamentalment gòtica; l’escultura, renaixentista, com ja hem assenyalat.

La bellesa d’aquelles cares serenes i expressives, el posat i els gestos d’aquelles figures, la delicadesa dels plegats i, sobretot, la sensació de moviment ja eren, en efecte, trets renaixentistes que animaven l’austeritat ogival. Marcadament renaixentistes eren també els blasons de la família ducal.

Però esta bellesa va desaparèixer després dels successos luctuosos de la Guerra Civil Espanyola. El 2 d’agost del 1936 la Col·legiata de Gandia va començar a patir un paorós incendi que es va repetir tres vegades. També la porta era demolida, i les figures enderrocades i venudes al mercat negre, perdent-ne algunes per sempre. Tot i que és cert que en trobem algunes al Museu d’Art de Catalunya a Barcelona, sense interès de tornar-les fins ara.
L’obra que hui podem contemplar és una còpia feta fa pocs anys per dos grans escultors Esteve Edo i el gandià Ricardo Rico. L’esforç i la bona feina de tots dos va fer possible recuperar la bellesa de la catequesi escultòrica. Puix què és la Porta dels Apostòls, sinó una xicoteta representació del que ens espera a l’entrada del cel! Ens rep Déu Pare, custodiat pels seus dos àngels, als peus la Santíssima Verge, acompanyada de les dos columnes de l’Església, els Apòstols Pere i Pau, un amb les claus i un altre amb l’espasa, donant nom a tot el conjunt.

Abans d’entrar resa un Pare nostre pels nostres i els teus familiars difunts. Entrar per la Porta dels Apòstols és com entrar per la Porta del Paradís.