Introducció

Afinals del segle XV només existia a la nostra ciutat la parròquia de Sta. Maria però Alexandre VI (el segon Papa Borja), per consideració i portat pel singular afecte i devoció que sempre va tindre a l’Església de Gandia, la va erigir en Col·legiata per Bula del 26 d’octubre de 1499. Amb això, tot i no ser la Col·legiata un museu, si bé hi ha moltes coses que val la pena conèixer. Durant la visita a la Col·legiata és possible que coincidixca amb alguna celebració. Preguem respecte a esta pregària i vos convidem a que s’uniu a ella en uns moments de silenci. Si necessiteu alguna cosa més podeu buscar un sacerdot per fer una consulta o la vostra confessió. Però no estan permesses les visites guiades, ni les visites durant el culte, cal tindre-ho en compte.
Es diu que al segle VIII ja hi havia una Església visigòtica construïda sobre una xicoteta part del solar del que hui és la Col·legiata. Però no en tenim proves perquè la conquesta musulmana va arrasar amb qualsevol testimoni cristià que poguera existir amb anterioritat. Ni tampoc hui podem afirmar amb certesa que existís als peus de la Col·legiata una mesquita.
Va ser en el 1240 quan el soldats de Jaume I van prendre el Castell de Bayrén i van ocupar la comarca de la Safor. El 1245 s’erigiria la Parròquia, sota l’advocació que feia sempre Jaume I després de conquerir una Vila: l’Assumpció de nostra Senyora.
Per tant, a finals del segle XIII s’hauria construit un temple gòtic que formaria un conjunt amb la torre romànica, base de l’actual campanar. D’este temple encara tenim restes. Però a finals del s. XIV, regint les destinacions polítiques de la llavors Vila de Gandia D. Alfons d’Aragó (Alfons el Vell), Senyor d’esta Vila per espai de més de cinquanta anys i Duc Reial des de 1399, es va emprendre la construcció d’un temple, també d´estil gòtic (la meitat de l´església que hui podem contemplar). A la mort d’Alfons el Vell, el seu fill Alfons el Jove continuarà les obres de remodelació, amb l’arquitecte Nicolau Esteve. Però Alfons «el Jove» mor el 1424 sense descendència, donant peu a la compra del Ducat per part de Rodrigo de Borja (el Papa Alexandre VI), a favor del seu fill Pedro Luis de Borja, convertint-lo en el primer Duc Borja de Gandia . Esta família tindrà molt a vore a partir de este moment en totes les remodelacions i construccions, així com també dels privilegis que ha rebut la Insigne Col·legiata.
Serà amb la regència de María Enríquez (iaia de sant Francesc de Borja, patró de la ciutat), la que va aconseguir una butlla papal per part d’Alexandre VI (Rodrigo de Borja), la qual elevava la parròquia de l’Assumpció a Col·legiata. Estos honors feien necessari continuar la remodelació iniciada per Alfons el Vell, i amb el bon gust que tenia la Duquessa, ampliava la Col·legiata, fins a contemplar l’estructura que hui podem admirar. Puix la Duquessa Maria Enríquez manaria construir la segona meitat del temple, és a dir, des de la porta de Sta. Maria fins a la porta del darrere o dels Apòstols, porta on dos làpides recorden l’erecció de l’església parroquial a Col·legiata, i el cim de les obres:
ALEXANDER VI PONT. MAX. SUPLICE ILL. MARIA HENR. DUEIX GAND. HUJUS ECCL. COLLEGIUM INSTITUIT ANNO POST JESU NATALE MILLESIM QUINGENTESIM. Alexandre VI, Summo Pontífex, a petició de la Duquessa de Gandia, María Enríquez, va instituir el Col·legi de la seua església l’any 1500 del naixement de Crist.
IMPENSA ET AUSPICIIS IL. MARIAE HENRICES ET EJUS FILII JOHANNIS BORGIAE DUCUM GANDIAE A PORTA ULTERI CITRA EST HOC FANUM REPLETUM AMN QUINGENTESIM SUPR. MILL. POST VIRGINEM ENIXAM. A costa i sota el mandat de Maria Enríquez i del seu fill Juan Borja, ducs de Gandia, es va completar este temple des de la porta d’allà fins a la d’ací l’any 1500 de l’enllumenament de la Verge.