Porta de Santa Maria

La porta lateral, anomenada com de Sta. Maria o del «Mercat» perquè a la plaça es feia el mercat de la Vila s’atribuix, encara que no és del tot clar, a Joan Franch. Esta porta és un exemple d’una senzillesa gòtica elegant, típica de l’art de la Corona d’Aragó o Mediterrani. El temps i les inclemències del cel potser no ens permeten reconstruir ja en tota la seua plenitud aquell conjunt de veritable harmonia arquitectònica.

Al centre del gablet, la imatge de l’Assumpció de Ntra. Sra., asseguda sobre el diable presideix l’entrada. Pensem que la societat del s. XIII era poc instruïda, i a través de l’art escultòric i la predicació dels sacerdots es difonia l’evangeli. En contemplar esta porta comença una catequesi, acompanyats de Maria, la primera creient, que ens portarà posteriorment fins a la imatge que presideix l’Altar Major i que és coneguda com a «Mare de Déu de la Seu».

Des del terra ascendixen columnes de fins nervis fins a l’alçada de l’arc: uns són motllures llises, d’altres estan formades per àngels, apòstols, turiferaris. Tots ells, com ja hem dit, sota un sentit catequètic. Cobria el gablet decoració vegetal d’enormes cardines (fulles semblants a les del card). Diuen, que en certa ocasió es va desprendre una d’aquelles cardines, que el poble interpretava com a flors de gesmil, amb tan mala fortuna que va impactar en una joveneta que entrava als oficis i li va ocasionar la mort. La ironia popular la recordaria com la Delicà a la infortunada jove, i crearia per a la història un personatge que ha estat vist sempre des d’una interpretació satírica: la Delicà de Gandia, que va morir del cop d’una flor de gesmil.

Abans d’entrar per la Porta de Sta. Maria vos convidem a encomanar-vos a la Mare de Déu resant un Ave Maria.