El Cabildo
Un cabildo de canonges és un col·legi de sacerdots, al que correspon celebrar les funcions litúrgiques més solemnes en la Seu. Es funció del cabildo complir aquells oficis que el dret o el Bisbe diocesà li encomanen, com diu el cànon 503 del Còdic de Dret Canònic vigent. Com el cabildo no té la seua sèu en una església catedralícia, es denomina Cabildo Colegial i l’església rep el nom de Col·legiata.
L’origen dels cabildos de canonges es remonta als sigles IV-V. S’establixen en la finalitat de que els sacerdots seculars pogueren dur una vida en comú, a l’estil de la vida monàstica. Vivien baix una regla de canonges (regula canonicorum=regla de canonges, d’a on va derivar el nom a canonges), en obligacions fixes d’oració, menjar i sostre comú.
En el sigle X decau la vida en comú i el sínode laterano de 1059 recomana en gran interès per la vida en comú, donant lloc als canonges regulars, que s’obliguen en vots als consells evangèlics.
Els cabildos colegials es varen encarregar de la cura d’ànimes, de l’ensenyança i de l’atenció social. Varen obtindré una notable independència del bisbe diocesà, lo que va donar lloc a que anaren membres dels cabildos parents dels canonges, que per lo general pertanyien a la noblesa.
Açò duia a voltes com a conseqüència que es desatengueren les tasques eclesials, per lo que el concili de Trento va recordar en força les obligacions dels cabildos i dels seus membres.
Posteriorment els cabildos varen perdre importància i també el seu patrimoni.
El Concili Vaticà II va assentar les bases d’una renovació dels cabildos per a que s’acomodaren a les necessitats actuals.
L’erecció, innovació o supressió d’un cabildo colegial està reservada a la Sèu Apostòlica a tenor del cànon 504. Tot cabildo de canonges deu tindre els seus propis estatuts, en els que es determine, al menys, la constitució del cabildo i el número de canonges; els oficis del cabildo i de cada canonge respecte al culte i compliment dels demés ministeris; les reunions i les condicions per a la validesa dels actes; les insígnies dels canonges… En la Sèu gandiense, a dia de hui, només hi ha un títol que és el de Canonge Penitenciari.
En la nostra Insigne Col·legiata la història del Cabildo goja d’innumerables modificacions. Vinculats a esta Sèu es troben noms famosos com Rodrigo de Borja (Papa Alejandro VI), César Borja, Francesc Joan Roca de la Serna, José Sancho Martínez, José Sola López, entre altres. La història de la tinença de rectors s’inicia en el sigle XIII fins al 1499. Posteriorment, entre el 1500 i el 1842 serà Col·legiata en tinença de Deans. De nou perdrà el títol de Col·legiata i tornarà a ser Parròquia entre els anys 1842-1911, com a conseqüència del concordat establit llavors que determinava la supressió de les Col·legiates i els seus cabildos en ciutats que no foren capital de província. De 1911 al 1927 serà de nou Col·legiata, però en tinença d’Abats Mitrats, per a ser de nou Parròquia entre 1954 i 1965. Des de 1965 fins a hui, recuperarà el títul de Col·legiata, sent els últims Abats, D. Carlos Pérez Monzó (1965-1982), D. Juan Pérez Navarro (1982-1988), D. Alberto Caselles Fornés (1988-2005), i D. Ángel Saneugenio i Puig (2005-…). Actualment la figura de l’Abat és una figura honorífica, i la seua funció és la de ser Rector de la Primada de Gandia, podent utilitzar els ornaments episcopals, i sent el president del Cabildo de Canonges, que per privilegi en València del Papa Alejandro VI, vistent com en la Basílica Papal de sant Pere a Roma.