La nau central

Tot l´interior de la Col·legiata consistix en una única nau que, des dels peus, es prolonga fins a la capçalera o altar, este és un gòtic propi del mediterrani o de la Corona d´Aragó. Si ens fixem en la volta, podem observar cada mòdul d’esta gran nau que presenta, alhora, una volta de creueria, que projecta el pes contra el terra en nervis i baquetons.

Si ens col·loquem al centre geomètric de cada tram, observem que el punt d’unió o encreuament de nervis ve marcat per una pedra angular, anomenada també com a clau. L’única pedra que ens queda és la del centre, que representa la Resurrecció. Esta clau va ser esculpida per Joan Franch i va ser pintada per Bernat de Vilaur. Este fet que la Resurrecció siga el centre de la nau té un sentit catequètic, igual que tota l’arquitectura de la Col·legiata, tal com hem comentat. Per als cristians Crist és la pedra angular, és el fonament que sosté l’Església, amb l’assistència de l’Esperit Sant. Per això té sentit que al centre de la nau estiga representada la Resurrecció de Crist a la Pedra Angular o «clau.»

1Pe 2, 7: Per això, per a vosaltres, els creients, l’honor; però per als no creients: La pedra que van rebutjar els arquitectes és la pedra angular.

També els capitells constitueixen elements arquitectònics dignes de ser contemplats detingudament. A la primera fase constructiva els capitells de fris corregut, van ser adornats amb decoració vegetal o fitomorfa.
La prolongació duta a terme per María Enríquez va portar noves formes als capitells, ja que juntament amb la decoració vegetal es van emplear noves formes com un pilotari – jugador de pilota valenciana –, dracs, figures humanes, i tots ells acabats a la part superior en puntes esmolades. Van haver de ser cisellats per Pere Comte. L’estil que se seguix en esta segona nau, és molt semblant al de la Llotja de València, ja que com es pot observar als arcs de creueria també són ovalats o helicoïdals, i no rectes i sobris com els més antics.