El presbiteri

El presbiteri configurava un espai privilegiat per al culte i també molt recollit, gràcies a l’arc toral, més baix que els altres arcs del presbiteri i que l’independitzava de la nau.

La capella major ostentava un gran retaule, executat per Damián Forment, i en què quedaria plasmat l’art pictòric de Paolo de San Leocadio, el mateix que pintaria els àngels de la Catedral de València. El pintor italià hauria arribat a València el 1472 amb el Cardenal Rogrigo de Borja (Papa Alexandre VI), i María Enríquez el portaria a Gandia per executar esta obra, hui desapareguda pels atacs a la Col·legiata del 1936.

Hui no ens queda res del vell altar. Tan sols xicotetes coses que anem reconstruint esperant algun dia poder recuperar, encara que no siga l’original, tot l’esplendor que tenia el presbiteri antic.

Dos coses són les que s’han recuperat del vell altar: Una còpia de la Mare de Déu de la Seu, esculpida pels artistes Esteve Edo i el gandià Ricardo Rico. I la creu processional que presideix l’altar, també còpia de l’antiga, d’estil gòtic, segurament de la segona meitat del segle XV.